Després de la collita d'aquest estiu-tardor, que no ha sigut molt abundant, però que ens ha permés provar el raïm, fer alguna conserva i una mica de vi, hem seguit amb la poda. I actualment, hem omplert les files buides entre vinyes d'alls i cebes.
Vinyes (Vitis vinifera)
Vinyes (Vitis vinifera)
Varietat Querol
La finca en la que treballem, conté dos parcel·les de vid d'aproximadament 150 ceps en total. El seu estat quan varem arribar mostrava signes de molts anys d'abandonament, estant tots els camps plens de vegetació silvestre com esbarzers, arbustos inclús arbres, envoltant-les fins no veure-les.
Els treballs començaren al febrer, amb una severa desbrossada i desherbe dels dos camps, seguit d'una poda forta de formació abans d'acabar l'hivern. Per a realitzar això, varem ser assessorats per varis experts, que ens donaren un petit taller pràctic.
La vid és una varietat de raïm blanc. Crèiem que Xarel·lo o Macabeo, que són les varietats típiques de la zona. Però els veïns ens contaren una graciosa anècdota; un bon dia passava per aquí el senyor Torres (de les famoses bodegues Torres) amb el nostre informant. Les vinyes el van causar certa curiositat i va decidir detindre el cotxe i baixar a inspeccionar-les. Va agafar una mostra per a analitzar-la. A les poques setmanes, el senyor Torres va trucar a nostre conegut per a comunicar-li que es tractava d'una nova varietat, enregistrada, des d'aquell moment, amb el nom de varietat Querol. Encara no hem recorregut a l'energia per a verificar aquesta història, tal vegada algun dia ens hi possem...
Doncs... sí, el senyor Torres, o millor dit, els seus empleats varen trobar una varietat no catalogada a la vora de Can Biarlu que es va anomenar Querol. Després s'han trobat força més ceps d'aquesta varietat al Pla del Penedès, també. Malgrat això, no crec que aquests ceps siguin de Querol ja que aquesta és una varietat de raïm negre. És una varietat única, molt curiosa, ja que és l'únic raïm conegut de peus dioics, és a dir, que hi ha plantes mascles i famelles. Només les famelles fan raïm (només es conserva genètica famella avui en dia). I aquí ve la part interessant: si la flor de la famella és fecundada (hi ha altres ceps de varietats monoiques aprop) surt un raïm gros i poc interessant per fer ví. Si s'aconsegueix que no es fecundi els raïms es queden molt molt petits però fan un gran ví. Durant temps s'ha cregut que els raïms no fecundats eren "brimats" (problema en el desenvolupament del raïm). Té un rendiment aprox. de 1000Kg/Ha (!!) que és insignificant comparat amb les varietats actuals que poden produïr de 15.000 a 17.000 Kg/Ha. Una manera de identificar-lo és mirar si hi ha molts rams de mida pèsol i, negre, això sí. L'únic ví al mercat que porta aquest raïm és el Grans Muralles, de Conca de Barberà, Torres, a partir de l'anyada 2009, d'una vinya plantada a Vimbodí, molt bo, però... 110 eurazos.
ResponderEliminarUn cop de mà....
Xarel·lo: fulles de forma general arrodonida, dents pronunciades, moltes dents, sinus peciolar molt tencat, en forma de V, les fulles adultes poden presentar una dent al sinus peciolar. Color clar (no confondre amb clorosi...), anvers força pelut.
Macabeu: Fulles molt grans, semblen planxades (sense "gofré"), color clar, anvers molt pelut, a vegades fan borrissons de pèl, les fulles solen doblegar-se sobre sí mateixes.
Però per la zona on esteu molt probablement tingueu parellada, que és la varietat del Penedès més fred.
Parellada: fulles petites, gens retallada (no té lòbuls o poc marcats), rodona, plana, peluda.
Espero haver estat esclaridor!
Una abraçada d'uns antics veïns que us tenen molt presents!